POLLASTRE AL POC FOC


Aquesta recepta de pollastre es tan senzilla de fer, tant gustosa, i requereix tant poca dedicació mentre es prepara que us agradarà a tots.

Els ingredients que calen són els següents:

1 pollastre sencer
1 parell de cebes grosses
1 raig d’oli d’oliva
sal i pebre
cúrcuma, curri o safrà,
unes herbes de la Provença
un ramet d’herbes (llorer,farigola, julivert)
½ llimona

Primer de tot haureu de netejar bé el pollastre, per fora i per dins, que no quedi cap ploma ni cap canó. Un cop net el poseu en un escorredor que escorri bé tota l’aigua. Mentrestant, preparareu una cassola grossa on hi càpiga bé el pollastre i hi tireu un raig d’oli.
Peleu les cebes, i una d’elles la talleu a grills i l’altre només per la meitat. Els grills els escampeu al fons de la cassola, sobre l’oli. Poseu el ram d’herbes i la llimona també al fons.
Agafeu el pollastre, ja ben escorregut i el poseu a la cassola sobre la ceba. L’altra ceba que teniu partida en dos trossos, la fiqueu dins el pollastre.
Poseu sal per sobre el pollastre i una mica de pebre. Aleshores, jo tiro una mica de cúrcuma, o bé curri o bé uns brins de safrà, depèn del dia, i qualsevol de les tres coses li dona un color dauradet al pollastre, i unes herbes de la Provença.
Poseu la cassola tapada al foc amb el foc molt baix, i deixeu fer. Com a mínim trigarà un parell d’hores a estar fet. Al cap d’una hora que és al foc, ho sacsegeu una mica, de manera que el suc que va fent passi per sobre del pollastre i arrossegui les herbes i les espècies que hi heu posat.
Al cap de dues hores de coure, destapeu la cassola i mireu a veure com està. Ja veureu que al sacsejar la cassola sembla que s’hagi de desfer. Ja estarà a punt per menjar. Us el podeu menjar tal qual.

Jo, el que faig, és que el deixo refredar. Quan es fred o gairebé fred, el desosso, trec les pells, i tot el que no es menja, i el vaig desfilant tot. És a dir, que em queda el pollastre completament net i a trossos, llest per menjar.

Preparo un arròs blanc, tipus Pilaff, és a dir, del que queda “suelto”, no enganxat, i l’acompanyo amb el pollastre, prèviament escalfat i unes verdures al forn com les que us vaig ensenyar a fer en la recepta anterior. Li tiro una mica del suc que ha fet, un cop desgrassat, Si sou atrevits, ho podeu acompanyar tot plegat amb un parell de cullerades de iogurt blanc. Tasteu-ho i ja m’ho sabreu dir!!!!

Per desgrassar el sucque ha fet el pollastre el poseu en un taper a la nevera, i l’endemà veureu que ha solidificat. La capa de sobre és tot el greix, i la resta és el suc bo. Amb una cullera traieu tot el greix i us en desfeu. El suc l'escalfeu i el tireu per sobre del pollastre i l'arròs. També us serveix per fer una pasta, per exemple, un cop bullida li afegiu aquest suc ben calent i unes tires de pollastre, li doneu un parell de voltes, una mica de formatge ratllat, i llestos!!!

Us enganxo una foto del pollastre encara dins la cassola. Podeu veure el color daurat que agafa i el color del suc. Us puc assegurar que es desfà.

VERDURES AL FORN

Aquesta recepta és molt senzilla de fer i tant gustosa que agrada a petits i grans. Les persones que estan a dieta també poden menjar-ne i segur que disfruten molt.

Mireu, primer de tot, cal que enceneu el forn a 190º. Si el vostre forn te Turbo, és a dir, ventilador, va molt bé encendre la part de baix més el Turbo. Si no en teniu, enceneu només la part de baix.

Un cop posat en marxa el forn prepareu les següents fruites de l’hort que us calen per fer-ne una safata per entre 4 i 6 persones:

6 o 7 patates petites
4 cebes tendres, o una de les normals que sigui grosseta
4 pastanagues
4 carxofes
1 albergínia
2 pebrots verds
1 cabeça d’alls
1 llimona
oli d’oliva
sal, pebre

Comencem per les patates. No caldrà pelar-les, però s’han de rentar molt bé. Un cop netes, les partiu per la meitat i les poseu en una safata de forn a on haureu posat un raig d’oli.
La cabeça d’alls, la talleu per la meitat i la poseu al fons de la safata.
La llimona, la talleu en quatre grills, amb pell i tot, i cap a la safata.
Les cebes tendres, les netegeu i les partiu en dos trossos, de dalt a baix, si són primes i en 4 trossos si són més grosses. I les poseu a la safata.
Les pastanagues, les peleu, i un cop ben polides les talleu en dos o tres trossos i les poseu a la safata. Si les pastanagues fossin molt gruixudes, partiu-les també al llarg, si no costen una mica de coure.
Les carxofes, ben netes de totes les fulles exteriors, només us ha de quedar el cor. Les partiu per la meitat i netegeu els pelets que tenen a dins. Les poseu a la safata.
L’albergínia, ben neta i tallada en rodelles gruixudes, cap a la safata.
Els pebrots verds, talleu la part de dalt per eliminar la tija i el cor amb totes les llavors. El talleu a rodelles i cap a la safata.

Jo diria que ja teniu totes les verdures preparades, tireu un raig d’oli per sobre i tapeu la safata de forn amb paper d’alumini. Ho poseu a coure.

Aquesta verdura necessita el seu temps per anar coent. Potser us trigarà una hora i mitja o dues, però val la pena esperar.

Quan ja faci ½ hora que és al forn, l’enretireu, hi afegiu una mica de sal i pebre per sobre, i la sacsegeu una mica, i si cal, amb molt de compte, ho remeneu i
torneu a tapar amb el paper d’alumini. Quan hagi passat ½ hora més, la torneu a mirar i torneu a remenar, tapeu i al forn. Després de ½ hora més, torneu a fer la mateixa operació. Si en algun moment us sembla que vol quedar massa sec, hi afegiu un rajolí d’oli més. Apreteu una mica les patates i la pastanaga, que és el que més costa de coure, i si us sembla que ja comença a estar tou, torneu la safata al forn sense tapar, per què s’enrosseixi una mica tot plegat.

Quan veieu que ja està tot cuit, ja ho podeu servir. Queda molt bé acompanyant un bon arròs basmati (és un arròs molt aromàtic i més estilitzat que el nostre) i un pollastre a la planxa o a la brasa, per exemple.

Que ho disfruteu molt!!!

La foto potser no és gaire clara, però us donarà una idea de con queda el plat.

ARRÒS AMB LLAGOSTINS O GAMBES GROSSES

Aquest dissabte passat em venien un parell d’amics a sopar. Volia fer una cosa senzilla però bona, que no em suposés una feina exagerada i que anés sobre segur del resultat. Vaig pensar que un arrosset tipus rissotto podria anar molt bé. Tenia congelades 14 o 15 gambes grosses, d’aquelles que en diuen gambons, que m’havien sobrat de les festes Nadalenques, i em va semblar que amb això i unes verduretes podria fer un plat deliciós.

Els ingredients que vaig fer servir, són els següents:
500 gr. d’arròs
2 cebes
1 carbassó petit
1 pastanaga
1 pebrot vermell
1 tros de cap de rap
1 cap de lluç
2 l. d’aigua
1 raig d’oli d’oliva
1 fulla de llorer
sal i pebre



Primer de tot, al matí, vaig treure del congelador les gambes i les vaig posar en un colador per què anessin descongelant sense pressa.
Per fer un bon arròs cal un bon brou, i en aquest cas, em calia un brou de peix. Amb un tros de cap de rap i un cap de lluç que també tenia congelats, vaig fer el brou. Com ho vaig fer? Vaig posar aigua en una cassola, un parell de litres, hi vaig posar els caps de peix i una ceba, una mica de sal, uns grans de pebre negre i una fulla de llorer. Ho vaig deixar bullir al voltant de mitja hora i ho vaig reservar.
Quan ja vaig tenir les gambes descongelades, les vaig afaitar. Afaitar? Doncs si. Amb unes tisores vaig tallar les antenes i tot el que sobresortia de la part del
cap. Un cop fet això vaig separar el cap del cos. Els caps els vaig reservar, i la closca de la resta del cos la vaig rebutjar. Les gambes netes també les vaig reservar a la nevera.
Aleshores, en una cassola grossa hi vaig posar un bon raig d’oli, i vaig sofregir els caps de les gambes. Un cop ben rossets els vaig posar en un colador xinès i amb una ma de morter els vaig anar aixafant per què deixessin anar tot el suc. El suc el vaig reservar. És en aquest pas que us adonareu per què cal afaitar les gambes, per què ens facilita molt la feina a l’hora d’aixafar-les.
En aquest moment, si us hi fixeu, veureu que tenim vàries coses reservades: el brou de peix, les gambes netes, i el suc del cap de les gambes.

Seguim. Tallem una ceba, jo diria que gairebé picada. Ratllem la pastanaga i el carbassó. Tallem el pebrot vermell a quadrats petits.
En la cassola on hem sofregit els caps de gamba, que te l’oli amb tot el gust de les gambes, hi posem la ceba picada, i a poc foc, l’anem coent. Quan ja la tenim que vol començar a daurar, és a dir, transparent, hi afegim el pebrot vermell i li anem donant voltes, a poc foc també. Quan comenci a estar tou, hi afegim la pastanaga i el carbassó i també els donem unes quantes voltes. No cal que quedi excessivament cuit. Hi posem un polsim de sal i un polsim de pebre negre.
És en aquest punt quan jo afegeixo l’arròs a les verdures i el vaig enrossint, fins que veig que canvia de color. L’arròs és semi transparent, i veureu que va quedant de color blanc opac fins i tot un pel torrat. Aleshores paro el foc i ho deixo. Fins aquí ho podeu deixar preparat unes hores abans de l’àpat. Quan els convidats arribin a casa es quan afegirem el brou i l’acabarem de fer.
Quan em va semblar que els convidats ja eren a punt d’arribar, vaig posar a escalfar el brou de peix, que ja havia colat, i el vaig dur a punt d’ebullició, vaig abaixar el foc i el vaig mantenir calent. Vaig escalfar el suquet que havia obtingut del cap de les gambes. Vaig posar a escalfar la cassola on hi tenia l’arròs amb les verdures i ho vaig anar remenant per què no s’enganxés. Quan ja va estar ben calent, hi vaig afegir el suc del cap de les gambes i un parell de cullerots del brou i amb una cullera de fusta ho vaig anar remenant. La idea és anar afegint brou a mida que l’arròs se l’embegui. Hi així vaig anar seguint fins
que l’arròs em va semblar que ja era gairebé cuit. No cal dir que hem de procurar no aixafar l’arròs, volem que quedin els grans ben sencers.

És molt important tastar les coses abans de donar el plat per acabat, no fos cas que després ens enduguéssim alguna sorpresa.

Mentre jo anava afegint brou a l’arròs, els meus convidats van arribar, vam fer una mica de xerradeta i els vaig fer seure a taula. Vaig tastar l’arròs i em va semblar que era “al dente”. Aleshores vaig agafar les gambes que tenia reservades a la nevera, les vaig salpebrar i les vaig posar sobre l’arròs de manera que fessin goig. Vaig tapar la cassola i vaig apagar el foc. I com? Si les gambes eren crues!!!! No passa res. Les gambes couen amb el vapor i quedem molt toves i molt bones.
Mentre fèiem una mica de pica-pica, l’arròs va quedar llest.
El resultat va ser excepcional. L’arròs va resultar molt gustós, per les verdures, pel suc del cap de les gambes i pel brou de peix. Les gambes eren tant suaus que es desfeien a la boca sense haver de mastegar. Els meus convidats no van voler marxar sense que els expliqués la recepta de pe a pa.

Potser us ha semblat que aquesta recepta és molt llarga, potser sí, però el resultat és molt bo i l’única estona que heu d’estar molt pendents de la cassola és al final, quan afegiu el brou. Em sembla que val molt la pena que ho proveu i ja m’ho direu!

PASTÍS DE SALMÓ o KULIBIAC

La recepta que us vull presentar avui, com totes les altres que us vaig donant, ha estat provada i comprovada i us puc dic que aquesta en concret, ha estat èxit total! Es tracta d’un plat d’origen rus, molt complert i realment bo. Jo l’he fet en ocasions en que he tingut convidats per què queda molt ben presentat i fa molt de goig a taula. Jo li dono el meu toc personal i l’adapto al meu gust.

Voldria que totes les receptes que penjo al meu blog les poguessin dur a la pràctica totes aquelles persones a les quals cuinar els resulta difícil, per això veureu que explico tots els passos amb cura i intento fer-ho ben senzill. Si algú no pot seguir-ho, que m’ho digui, si us plau, i ho aclariré més.

Per fer aquesta recepta per a 4 o 5 persone, necessitareu els següents ingredients:

* un tros de salmó fresc sense pell ni espines d’entre 1.200-1.600 gr.
* dos paquets de massa brisa
* 150 gr. d’arròs
* 300 gr. de xampinyons
* una ceba grossa
* anet (eneldo, en castellà), sal i pebre
* un rovell d’ou
* aigua

En primer lloc, talleu la ceba ben petita i la poseu en una paella amb un raig d’oli que haureu escalfat una mica prèviament i feu que vagi coent a poc foc. Apart, netegeu bé els xampinyons i els talleu ben petits. Quan la ceba ja estigui transparent hi afegiu els xampinyons i ho remeneu. Primer deixaran anar líquid i després se’l tornaran a embeure. Aleshores hi podeu afegir una mica de sal i pebre. Ha de quedar com una mena de pasta espessa. Quan ho tingueu llest, ho reserveu. Això és el que triga més estona a fer-se per què ha d’anar a poc a poc, i per això és el que heu de fer en primer lloc.

En segon lloc, bulliu l’arròs amb aigua i un polsim de sal i quan estigui al dente l’escorreu i el reserveu.

Pel que fa al salmó, el podeu trobar a la peixateria de diferents maneres, sencer, per meitats, o inclús a rodanxes. Ens interessa que sigui en un tros gruixut per què ens anirà més bé per treballar-lo. A mi m’agrada més la part del cap però si us estimeu més la de la cua, no hi ha cap problema. Segons a quina peixateria us treuran la pell si ho demaneu però no les espines. Ho haureu de fer a casa.
En el cas de que vosaltres hagueu de treure la pell, només amb una mica d’habilitat ho podreu fer. Poseu el salmó sobre una fusta de tallar grossa o sobre el marbre de la cuina ben net, i amb un ganivet que talli molt fi i que tingui com a mínim l’amplada del vostre salmó, feu un tallet entre la pell i la carn per poder arrepenjar bé el ganivet. Aleshores moveu el ganivet d’un costat a l’altre, com en zig-zag. Amb un paper de cuina o amb un drap, agafeu l’extrem de la pell per ajudar-vos i veureu com aneu separant la carn de la pell i no perdeu gens de tall. Un cop fet això, amb unes pinces aneu treient les espines d’una amb una. Passeu el dit per sobre el tall i comproveu que no en queda cap. Reserveu a la nevera.

Haureu de tenir el forn calent a 180º.

La massa brisa, jo la compro feta per estalviar-me feina, i a més la que es troba als supermercats, sigui de la marca que sigui, sol sortir bona. N’hi ha de forma rectangular i de forma rodona, tant és, agafeu la que més us estimeu. Desenrotlleu la massa brisa i la poseu a la placa del forn a sobre del paper de forn que ja porta. A mi m’agrada molt com queda un cop acabat si la massa és de forma rodona. Si és de forma quadrada també us quedarà bé, no us preocupeu pas!
Un cop tingueu estesa la massa, estireu bé el paper de forn de sota, per què quedi ben pla. Poseu l’arròs ben escorregut a sobre, deixant tot el voltant buit, un dit i mig aproximadament. Sobre l’arròs hi poseu una capa de la pasta de xampinyons i a sobre el salmó que haureu salpebrat una mica. Està clar que haureu de tallar el salmó de manera que cobreixi l’arròs i prou. Això vol dir que haureu de fer un parell o tres de capes de salmó. Entremig de cada una hi poseu una mica de la pasta de xampinyons fins que l’acabeu. A sobre de tot del salmó hi posem l’anet ben escampat.
Tot el voltant de la massa brisa que heu deixat lliure, el pinzelleu amb un rovell d’ou al qual haureu afegit unes gotes d’aigua.
Ara és el moment d’agafar l’altre rotlle de massa brisa, obrir-lo, estirar-lo bé i cobrir el pastís que tenim fet. Hem de procurar que la massa de sobre arribi a la de sota, això vol dir, que potser l’haurem d’estirar una mica i fer-la més fina, amb un curró, amb una ampolla de vidre, o inclús prement amb els dits. Heu de fer coincidir els dos cantons de la massa, el de sota que ja haviem deixat buit, i el de la de sobre. Premeu tot el canto que ja teniu pintat amb ou per què s’enganxi bé. Us podeu ajudar d’una forquilla petita i aneu marcant tot el costat.

Bé, això ja té forma de pastís, oi? Feu un parell de forats amb el mànec d’un ganivet a sobre de tot, per què necessitem que respiri. Pinteu amb l’ou tota la superfície, així agafarà un color daurat al forn. Poseu-lo al forn fins que veieu la superfície ben daurada. Penseu que el peix es cou molt de pressa. En uns 20 o 25 minuts estarà cuit si el vostre forn funciona bé i estava ben calent quan heu posat el pastís a dins. Si el mireu i veieu que no està prou dauradet, el deixeu uns minuts més però sense treure-li l’ull de sobre, no fos pas que se us cremés massa!!!!

Un cop el traieu del forn, intenteu treure el paper de forn de sota i poseu el Kulibiac en una safata per presentar-lo a taula.

Si l’acompanyeu d’una bona amanida ja tindreu el dinar o el sopar llest.

Aquest pastís de salmó també el podeu fer amb la massa brisa de forma rectangular, com ja us he dit abans, i us quedarà com una empanada. També el podeu fer amb algun altre tipus de peix, jo ho he provat amb lluç i salmó al mateix temps, i també queda bé, tot i que jo prefereixo el de salmó sol.

Si busqueu aquesta recepta per internet, veureu que hi ha petites variacions en la forma de fer-ho i en els ingredients, però aquesta, us asseguro, que agrada a tothom, fins i tot a aquelles persones que habitualment diuen que el salmó no els acaba de fer el pes. Ja m’ho direu!!!!

Veureu a les fotografies que en aquest cas vaig fer la recepta en forma rectangular, ho vaig fer així per que era per 18 o 20 persones, i vaig cobrir completament la safata del forn. Va quedar espectacular.

Les fotografies no són gaire bones potser, però em sembla que ja us podeu fer una petita idea de com pot quedar la cosa. Us atreviu?

LLENTIES VEGETARIANES

Aquestes llenties són molt fàcils de fer i també són apropiades per aquests dies després de festes en els quals no tenim l’estómac per gaires extres.

Per fer-les només necessitem 1/2 kg de llenties Pardines, 4 o 5 pastanagues grosses, una ceba mitjana, l’aigua, la sal i si voleu un rajolinet d’oli.

En primer lloc, el que jo faig es posar l’aigua al foc, rentar les llenties (vull dir que les passo per aigua un parell o tres de vegades) i reservar-les.
Després pelo les pastanagues i la ceba i les poso ben netes i senceres a l’olla amb l’aigua. Ho deixo bullir uns 10 minuts i aleshores hi afegeixo les llenties i la sal.

Jo faig servir les llenties Pardines, són de mida petita, couen molt ràpid i no necessiten remull previ.

Un cop les hagueu posat a l’aigua i arrenquin el bull, en uns 20 minuts seran cuites.
Un cop cuites les aparteu del foc, agafeu les pastanagues i la ceba i les poseu al pot de la batedora o de la Thermomix i les tritureu. Us quedarà una pasta espessa de color taronja. Tireu aquesta pasta a l’olla de les llenties i remeneu. Ja estan llestes.

Serviu un parell de cullerots per plat i amaniu amb una mica d’oli d’oliva.

Aquesta recepta està pensada per 4 o 5 persones.

Amb aquestes llenties i una bona amanida amb tonyina, per exemple, i ja teniu el dinar solucionat!

També queden molt bones si en comptes de les pastanagues hi poseu un carbassó i una esberginia ben nets i sense pelar, junt amb la ceba, i després ho tritureu tal com us he dit abans. La salsa en aquest cas queda molt fosca de color, però és deliciosa. Val molt la pena que ho proveu.

AMANIDA TÈBIA DE MONGETA TENDRA AMB GÉSIERS

Seguint amb els sopars lleugers, us proposo aquesta amanida per un dia que tingueu convidats i vulgueu quedar una mica bé, vull dir, més bé que habitualment, jejeje... També us serveix com a primer plat d'un bon dinar.



INGREDIENTS PER 4 PERSONES:


- 600 gr. de mongeta tendra (rodona o plana, tant és)
- 4 gésiers d’ànec confitats
- un rajolí d’oli verge d’oliva
- vinagre de Mòdena
- una mica de sal i pebre



Més d’un es preguntarà què són els gésiers d’ànec. Segur que si us dic “pedrers” tots ho sabreu. Ara bé, els pedrers són d’aquelles parts tant dels pollastres com dels ànecs i oques, que a molta gent no li acaben de fer el pes i per això he pensat que si donem a la recepta aquest nom mig francès, potser algú més picarà.

Us haig de dir que els pedrers confitats són realment una delicatessen i val molt la pena de tastar-los. Els podeu trobar en supermercats grans i en botigues gurmet, tant en llaunes com en pots de vidre. Van envoltats de greix. Un cop obert el pot o la llauna, si no els gasteu tots, no passa res, es conserven la mar de bé envoltats del greix i a la nevera. Per treure’ls amb facilitat, el millor sistema és posar la llauna al bany Maria per que es desfaci el greix, així podreu agafar els pedrers que necessiteu. El greix tornarà a solidificar quan es refredi el seu recipient i el podreu guardar a la nevera per la propera vegada.

Així doncs, un cop trets els pedrers del recipient, els talleu a làmines fines. En una paella poseu un raig d’oli d’oliva i els pedrers (observeu que no utilitzem el greix de l’ànec), i els deixeu que caramelitzin de mica en mica amb el foc molt baix. Quan estiguin a punt, aparteu la paella del foc i hi afegiu un rajolinet de vinagre de Mòdena, un polsim de sal i un polsim de pebre. Torneu a posar la paella sobre el foc, recordeu que ha de ser baix, i doneu unes voltes amb una cullera de fusta per que quedi una mica emulsionat. Això no és més que una vinagreta de luxe!

Apart, haureu bullit les mongetes tendres i ja les tindreu escorregudes. Per aquesta recepta està més bé que quedin una mica al dente. Si feu servir les planes, queda més bonic si les talleu esbiaixades.

Bé, ja teniu la mongeta tendra cuita i els pedrers caramelitzats amb la seva vinagreta. Ara només queda emplatar-ho. Poseu les mongetes tendres al fons del plat i amb una cullera agafeu una mica dels pedrers laminats i de la vinagreta i regueu les mongetes. El plat ja està llest!


Per un altre dia que ens permetem un menjar no tant lleuger, podríem fer servir el greix de la llauna dels pedrers, que mai s’ha de llençar, i fregir unes patates, per exemple, que queden gustosíssimes, o fer-lo servir quan rostim algun tall que ens sembli que no te prou greix, o simplement per donar un gust més especial a unes verdures al forn o a algun rostit.

RELAXEM L'ESTÒMAC

Ahir, dia de Reis, ha estat l'última festa d'aquest Nadal. Avui hem començat a tornar a la nostra rutina. Què bé! Em sembla que qui més qui menys, tothom està cansat de tants àpats Nadalencs. Per lleugers que es procurin fer, sempre resulten méx feixucs, i si no, és la barreja de menges diferents el que fa que tinguem l'estòmac a punt del suicidi!!!!

Jo vull començar l'any relaxant l'estòmac, us apunteu? A la web es poden trobar tota mena de receptes de brous depuratius i tots ens poden resultar ben útils, però potser no cal fer res que se surti de la nostra normalitat i dels nostres gustos. Jo proposo per començar, fer uns sopars lleugers a base de productes de l'hort. Què us semblarien unes rodanxes d'esberginia i de carbassó a la planxa? Això no te cap secret. Només hem d'escalfar la planxa i quan estigui ben calenta hi posem les rodanxes de carbassó i d'esbergínia i si m'apureu, hi poseu un rajolinet d'oli, molt poc. Deixeu que cogui, per tots dos costats, i un cop cuit, un polsim de sal, si voleu.

Per acabar de completar el sopar, jo posaria uns talls de formatge tendre, entremig dels talls de les "cucurbitàcies" i al costat una mica d'escarola o d'enciam tallat finet. Això és un àpat ple de vitamines, sense greixos i gustós. Us hi poseu?