POLLASTRE AL POC FOC


Aquesta recepta de pollastre es tan senzilla de fer, tant gustosa, i requereix tant poca dedicació mentre es prepara que us agradarà a tots.

Els ingredients que calen són els següents:

1 pollastre sencer
1 parell de cebes grosses
1 raig d’oli d’oliva
sal i pebre
cúrcuma, curri o safrà,
unes herbes de la Provença
un ramet d’herbes (llorer,farigola, julivert)
½ llimona

Primer de tot haureu de netejar bé el pollastre, per fora i per dins, que no quedi cap ploma ni cap canó. Un cop net el poseu en un escorredor que escorri bé tota l’aigua. Mentrestant, preparareu una cassola grossa on hi càpiga bé el pollastre i hi tireu un raig d’oli.
Peleu les cebes, i una d’elles la talleu a grills i l’altre només per la meitat. Els grills els escampeu al fons de la cassola, sobre l’oli. Poseu el ram d’herbes i la llimona també al fons.
Agafeu el pollastre, ja ben escorregut i el poseu a la cassola sobre la ceba. L’altra ceba que teniu partida en dos trossos, la fiqueu dins el pollastre.
Poseu sal per sobre el pollastre i una mica de pebre. Aleshores, jo tiro una mica de cúrcuma, o bé curri o bé uns brins de safrà, depèn del dia, i qualsevol de les tres coses li dona un color dauradet al pollastre, i unes herbes de la Provença.
Poseu la cassola tapada al foc amb el foc molt baix, i deixeu fer. Com a mínim trigarà un parell d’hores a estar fet. Al cap d’una hora que és al foc, ho sacsegeu una mica, de manera que el suc que va fent passi per sobre del pollastre i arrossegui les herbes i les espècies que hi heu posat.
Al cap de dues hores de coure, destapeu la cassola i mireu a veure com està. Ja veureu que al sacsejar la cassola sembla que s’hagi de desfer. Ja estarà a punt per menjar. Us el podeu menjar tal qual.

Jo, el que faig, és que el deixo refredar. Quan es fred o gairebé fred, el desosso, trec les pells, i tot el que no es menja, i el vaig desfilant tot. És a dir, que em queda el pollastre completament net i a trossos, llest per menjar.

Preparo un arròs blanc, tipus Pilaff, és a dir, del que queda “suelto”, no enganxat, i l’acompanyo amb el pollastre, prèviament escalfat i unes verdures al forn com les que us vaig ensenyar a fer en la recepta anterior. Li tiro una mica del suc que ha fet, un cop desgrassat, Si sou atrevits, ho podeu acompanyar tot plegat amb un parell de cullerades de iogurt blanc. Tasteu-ho i ja m’ho sabreu dir!!!!

Per desgrassar el sucque ha fet el pollastre el poseu en un taper a la nevera, i l’endemà veureu que ha solidificat. La capa de sobre és tot el greix, i la resta és el suc bo. Amb una cullera traieu tot el greix i us en desfeu. El suc l'escalfeu i el tireu per sobre del pollastre i l'arròs. També us serveix per fer una pasta, per exemple, un cop bullida li afegiu aquest suc ben calent i unes tires de pollastre, li doneu un parell de voltes, una mica de formatge ratllat, i llestos!!!

Us enganxo una foto del pollastre encara dins la cassola. Podeu veure el color daurat que agafa i el color del suc. Us puc assegurar que es desfà.

VERDURES AL FORN

Aquesta recepta és molt senzilla de fer i tant gustosa que agrada a petits i grans. Les persones que estan a dieta també poden menjar-ne i segur que disfruten molt.

Mireu, primer de tot, cal que enceneu el forn a 190º. Si el vostre forn te Turbo, és a dir, ventilador, va molt bé encendre la part de baix més el Turbo. Si no en teniu, enceneu només la part de baix.

Un cop posat en marxa el forn prepareu les següents fruites de l’hort que us calen per fer-ne una safata per entre 4 i 6 persones:

6 o 7 patates petites
4 cebes tendres, o una de les normals que sigui grosseta
4 pastanagues
4 carxofes
1 albergínia
2 pebrots verds
1 cabeça d’alls
1 llimona
oli d’oliva
sal, pebre

Comencem per les patates. No caldrà pelar-les, però s’han de rentar molt bé. Un cop netes, les partiu per la meitat i les poseu en una safata de forn a on haureu posat un raig d’oli.
La cabeça d’alls, la talleu per la meitat i la poseu al fons de la safata.
La llimona, la talleu en quatre grills, amb pell i tot, i cap a la safata.
Les cebes tendres, les netegeu i les partiu en dos trossos, de dalt a baix, si són primes i en 4 trossos si són més grosses. I les poseu a la safata.
Les pastanagues, les peleu, i un cop ben polides les talleu en dos o tres trossos i les poseu a la safata. Si les pastanagues fossin molt gruixudes, partiu-les també al llarg, si no costen una mica de coure.
Les carxofes, ben netes de totes les fulles exteriors, només us ha de quedar el cor. Les partiu per la meitat i netegeu els pelets que tenen a dins. Les poseu a la safata.
L’albergínia, ben neta i tallada en rodelles gruixudes, cap a la safata.
Els pebrots verds, talleu la part de dalt per eliminar la tija i el cor amb totes les llavors. El talleu a rodelles i cap a la safata.

Jo diria que ja teniu totes les verdures preparades, tireu un raig d’oli per sobre i tapeu la safata de forn amb paper d’alumini. Ho poseu a coure.

Aquesta verdura necessita el seu temps per anar coent. Potser us trigarà una hora i mitja o dues, però val la pena esperar.

Quan ja faci ½ hora que és al forn, l’enretireu, hi afegiu una mica de sal i pebre per sobre, i la sacsegeu una mica, i si cal, amb molt de compte, ho remeneu i
torneu a tapar amb el paper d’alumini. Quan hagi passat ½ hora més, la torneu a mirar i torneu a remenar, tapeu i al forn. Després de ½ hora més, torneu a fer la mateixa operació. Si en algun moment us sembla que vol quedar massa sec, hi afegiu un rajolí d’oli més. Apreteu una mica les patates i la pastanaga, que és el que més costa de coure, i si us sembla que ja comença a estar tou, torneu la safata al forn sense tapar, per què s’enrosseixi una mica tot plegat.

Quan veieu que ja està tot cuit, ja ho podeu servir. Queda molt bé acompanyant un bon arròs basmati (és un arròs molt aromàtic i més estilitzat que el nostre) i un pollastre a la planxa o a la brasa, per exemple.

Que ho disfruteu molt!!!

La foto potser no és gaire clara, però us donarà una idea de con queda el plat.

ARRÒS AMB LLAGOSTINS O GAMBES GROSSES

Aquest dissabte passat em venien un parell d’amics a sopar. Volia fer una cosa senzilla però bona, que no em suposés una feina exagerada i que anés sobre segur del resultat. Vaig pensar que un arrosset tipus rissotto podria anar molt bé. Tenia congelades 14 o 15 gambes grosses, d’aquelles que en diuen gambons, que m’havien sobrat de les festes Nadalenques, i em va semblar que amb això i unes verduretes podria fer un plat deliciós.

Els ingredients que vaig fer servir, són els següents:
500 gr. d’arròs
2 cebes
1 carbassó petit
1 pastanaga
1 pebrot vermell
1 tros de cap de rap
1 cap de lluç
2 l. d’aigua
1 raig d’oli d’oliva
1 fulla de llorer
sal i pebre



Primer de tot, al matí, vaig treure del congelador les gambes i les vaig posar en un colador per què anessin descongelant sense pressa.
Per fer un bon arròs cal un bon brou, i en aquest cas, em calia un brou de peix. Amb un tros de cap de rap i un cap de lluç que també tenia congelats, vaig fer el brou. Com ho vaig fer? Vaig posar aigua en una cassola, un parell de litres, hi vaig posar els caps de peix i una ceba, una mica de sal, uns grans de pebre negre i una fulla de llorer. Ho vaig deixar bullir al voltant de mitja hora i ho vaig reservar.
Quan ja vaig tenir les gambes descongelades, les vaig afaitar. Afaitar? Doncs si. Amb unes tisores vaig tallar les antenes i tot el que sobresortia de la part del
cap. Un cop fet això vaig separar el cap del cos. Els caps els vaig reservar, i la closca de la resta del cos la vaig rebutjar. Les gambes netes també les vaig reservar a la nevera.
Aleshores, en una cassola grossa hi vaig posar un bon raig d’oli, i vaig sofregir els caps de les gambes. Un cop ben rossets els vaig posar en un colador xinès i amb una ma de morter els vaig anar aixafant per què deixessin anar tot el suc. El suc el vaig reservar. És en aquest pas que us adonareu per què cal afaitar les gambes, per què ens facilita molt la feina a l’hora d’aixafar-les.
En aquest moment, si us hi fixeu, veureu que tenim vàries coses reservades: el brou de peix, les gambes netes, i el suc del cap de les gambes.

Seguim. Tallem una ceba, jo diria que gairebé picada. Ratllem la pastanaga i el carbassó. Tallem el pebrot vermell a quadrats petits.
En la cassola on hem sofregit els caps de gamba, que te l’oli amb tot el gust de les gambes, hi posem la ceba picada, i a poc foc, l’anem coent. Quan ja la tenim que vol començar a daurar, és a dir, transparent, hi afegim el pebrot vermell i li anem donant voltes, a poc foc també. Quan comenci a estar tou, hi afegim la pastanaga i el carbassó i també els donem unes quantes voltes. No cal que quedi excessivament cuit. Hi posem un polsim de sal i un polsim de pebre negre.
És en aquest punt quan jo afegeixo l’arròs a les verdures i el vaig enrossint, fins que veig que canvia de color. L’arròs és semi transparent, i veureu que va quedant de color blanc opac fins i tot un pel torrat. Aleshores paro el foc i ho deixo. Fins aquí ho podeu deixar preparat unes hores abans de l’àpat. Quan els convidats arribin a casa es quan afegirem el brou i l’acabarem de fer.
Quan em va semblar que els convidats ja eren a punt d’arribar, vaig posar a escalfar el brou de peix, que ja havia colat, i el vaig dur a punt d’ebullició, vaig abaixar el foc i el vaig mantenir calent. Vaig escalfar el suquet que havia obtingut del cap de les gambes. Vaig posar a escalfar la cassola on hi tenia l’arròs amb les verdures i ho vaig anar remenant per què no s’enganxés. Quan ja va estar ben calent, hi vaig afegir el suc del cap de les gambes i un parell de cullerots del brou i amb una cullera de fusta ho vaig anar remenant. La idea és anar afegint brou a mida que l’arròs se l’embegui. Hi així vaig anar seguint fins
que l’arròs em va semblar que ja era gairebé cuit. No cal dir que hem de procurar no aixafar l’arròs, volem que quedin els grans ben sencers.

És molt important tastar les coses abans de donar el plat per acabat, no fos cas que després ens enduguéssim alguna sorpresa.

Mentre jo anava afegint brou a l’arròs, els meus convidats van arribar, vam fer una mica de xerradeta i els vaig fer seure a taula. Vaig tastar l’arròs i em va semblar que era “al dente”. Aleshores vaig agafar les gambes que tenia reservades a la nevera, les vaig salpebrar i les vaig posar sobre l’arròs de manera que fessin goig. Vaig tapar la cassola i vaig apagar el foc. I com? Si les gambes eren crues!!!! No passa res. Les gambes couen amb el vapor i quedem molt toves i molt bones.
Mentre fèiem una mica de pica-pica, l’arròs va quedar llest.
El resultat va ser excepcional. L’arròs va resultar molt gustós, per les verdures, pel suc del cap de les gambes i pel brou de peix. Les gambes eren tant suaus que es desfeien a la boca sense haver de mastegar. Els meus convidats no van voler marxar sense que els expliqués la recepta de pe a pa.

Potser us ha semblat que aquesta recepta és molt llarga, potser sí, però el resultat és molt bo i l’única estona que heu d’estar molt pendents de la cassola és al final, quan afegiu el brou. Em sembla que val molt la pena que ho proveu i ja m’ho direu!