Translate

dimarts, 21 de gener del 2014

PASTÍS DE SALMÓ o KULIBIAC




La recepta que us vull presentar avui, com totes les altres que us vaig donant, ha estat provada i comprovada i us puc dic que aquesta en concret, ha estat èxit total! Es tracta d’un plat d’origen rus, molt complert i realment bo. Jo l’he fet en ocasions en que he tingut convidats per què queda molt ben presentat i fa molt de goig a taula. Jo li dono el meu toc personal i l’adapto al meu gust.

Voldria que totes les receptes que penjo al meu blog les poguessin dur a la pràctica totes aquelles persones a les quals cuinar els resulta difícil, per això veureu que explico tots els passos amb cura i intento fer-ho ben senzill. Si algú no pot seguir-ho, que m’ho digui, si us plau, i ho aclariré més.

Per fer aquesta recepta per a 4 o 5 persone, necessitareu els següents ingredients:

* un tros de salmó fresc sense pell ni espines d’entre 1.200-1.600 gr.
* dos paquets de massa brisa
* 150 gr. d’arròs
* 300 gr. de xampinyons
* una ceba grossa
* anet (eneldo, en castellà), sal i pebre
* un rovell d’ou
* aigua

En primer lloc, talleu la ceba ben petita i la poseu en una paella amb un raig d’oli que haureu escalfat una mica prèviament i feu que vagi coent a poc foc. Apart, netegeu bé els xampinyons i els talleu ben petits. Quan la ceba ja estigui transparent hi afegiu els xampinyons i ho remeneu. Primer deixaran anar líquid i després se’l tornaran a embeure. Aleshores hi podeu afegir una mica de sal i pebre. Ha de quedar com una mena de pasta espessa. Quan ho tingueu llest, ho reserveu. Això és el que triga més estona a fer-se per què ha d’anar a poc a poc, i per això és el que heu de fer en primer lloc.

En segon lloc, bulliu l’arròs amb aigua i un polsim de sal i quan estigui al dente l’escorreu i el reserveu.

Pel que fa al salmó, el podeu trobar a la peixateria de diferents maneres, sencer, per meitats, o inclús a rodanxes. Ens interessa que sigui en un tros gruixut per què ens anirà més bé per treballar-lo. A mi m’agrada més la part del cap però si us estimeu més la de la cua, no hi ha cap problema. Segons a quina peixateria us treuran la pell si ho demaneu però no les espines. Ho haureu de fer a casa.
En el cas de que vosaltres hagueu de treure la pell, només amb una mica d’habilitat ho podreu fer. Poseu el salmó sobre una fusta de tallar grossa o sobre el marbre de la cuina ben net, i amb un ganivet que talli molt fi i que tingui com a mínim l’amplada del vostre salmó, feu un tallet entre la pell i la carn per poder arrepenjar bé el ganivet. Aleshores moveu el ganivet d’un costat a l’altre, com en zig-zag. Amb un paper de cuina o amb un drap, agafeu l’extrem de la pell per ajudar-vos i veureu com aneu separant la carn de la pell i no perdeu gens de tall. Un cop fet això, amb unes pinces aneu treient les espines d’una amb una. Passeu el dit per sobre el tall i comproveu que no en queda cap. Reserveu a la nevera.

Haureu de tenir el forn calent a 180º.

La massa brisa, jo la compro feta per estalviar-me feina, i a més la que es troba als supermercats, sigui de la marca que sigui, sol sortir bona. N’hi ha de forma rectangular i de forma rodona, tant és, agafeu la que més us estimeu. Desenrotlleu la massa brisa i la poseu a la placa del forn a sobre del paper de forn que ja porta. A mi m’agrada molt com queda un cop acabat si la massa és de forma rodona. Si és de forma quadrada també us quedarà bé, no us preocupeu pas!
Un cop tingueu estesa la massa, estireu bé el paper de forn de sota, per què quedi ben pla. Poseu l’arròs ben escorregut a sobre, deixant tot el voltant buit, un dit i mig aproximadament. Sobre l’arròs hi poseu una capa de la pasta de xampinyons i a sobre el salmó que haureu salpebrat una mica. Està clar que haureu de tallar el salmó de manera que cobreixi l’arròs i prou. Això vol dir que haureu de fer un parell o tres de capes de salmó. Entremig de cada una hi poseu una mica de la pasta de xampinyons fins que l’acabeu. A sobre de tot del salmó hi posem l’anet ben escampat.
Tot el voltant de la massa brisa que heu deixat lliure, el pinzelleu amb un rovell d’ou al qual haureu afegit unes gotes d’aigua.
Ara és el moment d’agafar l’altre rotlle de massa brisa, obrir-lo, estirar-lo bé i cobrir el pastís que tenim fet. Hem de procurar que la massa de sobre arribi a la de sota, això vol dir, que potser l’haurem d’estirar una mica i fer-la més fina, amb un curró, amb una ampolla de vidre, o inclús prement amb els dits. Heu de fer coincidir els dos cantons de la massa, el de sota que ja haviem deixat buit, i el de la de sobre. Premeu tot el canto que ja teniu pintat amb ou per què s’enganxi bé. Us podeu ajudar d’una forquilla petita i aneu marcant tot el costat.

Bé, això ja té forma de pastís, oi? Feu un parell de forats amb el mànec d’un ganivet a sobre de tot, per què necessitem que respiri. Pinteu amb l’ou tota la superfície, així agafarà un color daurat al forn. Poseu-lo al forn fins que veieu la superfície ben daurada. Penseu que el peix es cou molt de pressa. En uns 20 o 25 minuts estarà cuit si el vostre forn funciona bé i estava ben calent quan heu posat el pastís a dins. Si el mireu i veieu que no està prou dauradet, el deixeu uns minuts més però sense treure-li l’ull de sobre, no fos pas que se us cremés massa!!!!

Un cop el traieu del forn, intenteu treure el paper de forn de sota i poseu el Kulibiac en una safata per presentar-lo a taula.

Si l’acompanyeu d’una bona amanida ja tindreu el dinar o el sopar llest.

Aquest pastís de salmó també el podeu fer amb la massa brisa de forma rectangular, com ja us he dit abans, i us quedarà com una empanada. També el podeu fer amb algun altre tipus de peix, jo ho he provat amb lluç i salmó al mateix temps, i també queda bé, tot i que jo prefereixo el de salmó sol.

Si busqueu aquesta recepta per internet, veureu que hi ha petites variacions en la forma de fer-ho i en els ingredients, però aquesta, us asseguro, que agrada a tothom, fins i tot a aquelles persones que habitualment diuen que el salmó no els acaba de fer el pes. Ja m’ho direu!!!!

Veureu a les fotografies que en aquest cas vaig fer la recepta en forma rectangular, ho vaig fer així per que era per 18 o 20 persones, i vaig cobrir completament la safata del forn. Va quedar espectacular.


Les fotografies no són gaire bones potser, però em sembla que ja us podeu fer una petita idea de com pot quedar la cosa. Us atreviu?

dimecres, 15 de gener del 2014

LLENTIES VEGETARIANES





Aquestes llenties són molt fàcils de fer i també són apropiades per aquests dies després de festes en els quals no tenim l’estómac per gaires extres.

Per fer-les només necessitem 1/2 kg de llenties Pardines, 4 o 5 pastanagues grosses, una ceba mitjana, l’aigua, la sal i si voleu un rajolinet d’oli.

En primer lloc, el que jo faig es posar l’aigua al foc, rentar les llenties (vull dir que les passo per aigua un parell o tres de vegades) i reservar-les.
Després pelo les pastanagues i la ceba i les poso ben netes i senceres a l’olla amb l’aigua. Ho deixo bullir uns 10 minuts i aleshores hi afegeixo les llenties i la sal.

Jo faig servir les llenties Pardines, són de mida petita, couen molt ràpid i no necessiten remull previ.

Un cop les hagueu posat a l’aigua i arrenquin el bull, en uns 20 minuts seran cuites.
Un cop cuites les aparteu del foc, agafeu les pastanagues i la ceba i les poseu al pot de la batedora o de la Thermomix i les tritureu. Us quedarà una pasta espessa de color taronja. Tireu aquesta pasta a l’olla de les llenties i remeneu. Ja estan llestes.

Serviu un parell de cullerots per plat i amaniu amb una mica d’oli d’oliva.

Aquesta recepta està pensada per 4 o 5 persones.

Amb aquestes llenties i una bona amanida amb tonyina, per exemple, i ja teniu el dinar solucionat!

També queden molt bones si en comptes de les pastanagues hi poseu un carbassó i una esberginia ben nets i sense pelar, junt amb la ceba, i després ho tritureu tal com us he dit abans. La salsa en aquest cas queda molt fosca de color, però és deliciosa. Val molt la pena que ho proveu.

divendres, 10 de gener del 2014

AMANIDA TÈBIA DE MONGETA TENDRA AMB GÉSIERS




Seguint amb els sopars lleugers, us proposo aquesta amanida per un dia que tingueu convidats i vulgueu quedar una mica bé, vull dir, més bé que habitualment, jejeje... També us serveix com a primer plat d'un bon dinar.



INGREDIENTS PER 4 PERSONES:


- 600 gr. de mongeta tendra (rodona o plana, tant és)
- 4 gésiers d’ànec confitats
- un rajolí d’oli verge d’oliva
- vinagre de Mòdena
- una mica de sal i pebre



Més d’un es preguntarà què són els gésiers d’ànec. Segur que si us dic “pedrers” tots ho sabreu. Ara bé, els pedrers són d’aquelles parts tant dels pollastres com dels ànecs i oques, que a molta gent no li acaben de fer el pes i per això he pensat que si donem a la recepta aquest nom mig francès, potser algú més picarà.

Us haig de dir que els pedrers confitats són realment una delicatessen i val molt la pena de tastar-los. Els podeu trobar en supermercats grans i en botigues gurmet, tant en llaunes com en pots de vidre. Van envoltats de greix. Un cop obert el pot o la llauna, si no els gasteu tots, no passa res, es conserven la mar de bé envoltats del greix i a la nevera. Per treure’ls amb facilitat, el millor sistema és posar la llauna al bany Maria per que es desfaci el greix, així podreu agafar els pedrers que necessiteu. El greix tornarà a solidificar quan es refredi el seu recipient i el podreu guardar a la nevera per la propera vegada.

Així doncs, un cop trets els pedrers del recipient, els talleu a làmines fines. En una paella poseu un raig d’oli d’oliva i els pedrers (observeu que no utilitzem el greix de l’ànec), i els deixeu que caramelitzin de mica en mica amb el foc molt baix. Quan estiguin a punt, aparteu la paella del foc i hi afegiu un rajolinet de vinagre de Mòdena, un polsim de sal i un polsim de pebre. Torneu a posar la paella sobre el foc, recordeu que ha de ser baix, i doneu unes voltes amb una cullera de fusta per que quedi una mica emulsionat. Això no és més que una vinagreta de luxe!

Apart, haureu bullit les mongetes tendres i ja les tindreu escorregudes. Per aquesta recepta està més bé que quedin una mica al dente. Si feu servir les planes, queda més bonic si les talleu esbiaixades.

Bé, ja teniu la mongeta tendra cuita i els pedrers caramelitzats amb la seva vinagreta. Ara només queda emplatar-ho. Poseu les mongetes tendres al fons del plat i amb una cullera agafeu una mica dels pedrers laminats i de la vinagreta i regueu les mongetes. El plat ja està llest!


Per un altre dia que ens permetem un menjar no tant lleuger, podríem fer servir el greix de la llauna dels pedrers, que mai s’ha de llençar, i fregir unes patates, per exemple, que queden gustosíssimes, o fer-lo servir quan rostim algun tall que ens sembli que no te prou greix, o simplement per donar un gust més especial a unes verdures al forn o a algun rostit.

dimarts, 7 de gener del 2014

RELAXEM L'ESTÒMAC

Ahir, dia de Reis, ha estat l'última festa d'aquest Nadal. Avui hem començat a tornar a la nostra rutina. Què bé! Em sembla que qui més qui menys, tothom està cansat de tants àpats Nadalencs. Per lleugers que es procurin fer, sempre resulten méx feixucs, i si no, és la barreja de menges diferents el que fa que tinguem l'estòmac a punt del suicidi!!!!

Jo vull començar l'any relaxant l'estòmac, us apunteu? A la web es poden trobar tota mena de receptes de brous depuratius i tots ens poden resultar ben útils, però potser no cal fer res que se surti de la nostra normalitat i dels nostres gustos. Jo proposo per començar, fer uns sopars lleugers a base de productes de l'hort. Què us semblarien unes rodanxes d'esberginia i de carbassó a la planxa? Això no te cap secret. Només hem d'escalfar la planxa i quan estigui ben calenta hi posem les rodanxes de carbassó i d'esbergínia i si m'apureu, hi poseu un rajolinet d'oli, molt poc. Deixeu que cogui, per tots dos costats, i un cop cuit, un polsim de sal, si voleu.

Per acabar de completar el sopar, jo posaria uns talls de formatge tendre, entremig dels talls de les "cucurbitàcies" i al costat una mica d'escarola o d'enciam tallat finet. Això és un àpat ple de vitamines, sense greixos i gustós. Us hi poseu?