ARRÒS AMB LLAGOSTINS O GAMBES GROSSES

Aquest dissabte passat em venien un parell d’amics a sopar. Volia fer una cosa senzilla però bona, que no em suposés una feina exagerada i que anés sobre segur del resultat. Vaig pensar que un arrosset tipus rissotto podria anar molt bé. Tenia congelades 14 o 15 gambes grosses, d’aquelles que en diuen gambons, que m’havien sobrat de les festes Nadalenques, i em va semblar que amb això i unes verduretes podria fer un plat deliciós.

Els ingredients que vaig fer servir, són els següents:
500 gr. d’arròs
2 cebes
1 carbassó petit
1 pastanaga
1 pebrot vermell
1 tros de cap de rap
1 cap de lluç
2 l. d’aigua
1 raig d’oli d’oliva
1 fulla de llorer
sal i pebre



Primer de tot, al matí, vaig treure del congelador les gambes i les vaig posar en un colador per què anessin descongelant sense pressa.
Per fer un bon arròs cal un bon brou, i en aquest cas, em calia un brou de peix. Amb un tros de cap de rap i un cap de lluç que també tenia congelats, vaig fer el brou. Com ho vaig fer? Vaig posar aigua en una cassola, un parell de litres, hi vaig posar els caps de peix i una ceba, una mica de sal, uns grans de pebre negre i una fulla de llorer. Ho vaig deixar bullir al voltant de mitja hora i ho vaig reservar.
Quan ja vaig tenir les gambes descongelades, les vaig afaitar. Afaitar? Doncs si. Amb unes tisores vaig tallar les antenes i tot el que sobresortia de la part del
cap. Un cop fet això vaig separar el cap del cos. Els caps els vaig reservar, i la closca de la resta del cos la vaig rebutjar. Les gambes netes també les vaig reservar a la nevera.
Aleshores, en una cassola grossa hi vaig posar un bon raig d’oli, i vaig sofregir els caps de les gambes. Un cop ben rossets els vaig posar en un colador xinès i amb una ma de morter els vaig anar aixafant per què deixessin anar tot el suc. El suc el vaig reservar. És en aquest pas que us adonareu per què cal afaitar les gambes, per què ens facilita molt la feina a l’hora d’aixafar-les.
En aquest moment, si us hi fixeu, veureu que tenim vàries coses reservades: el brou de peix, les gambes netes, i el suc del cap de les gambes.

Seguim. Tallem una ceba, jo diria que gairebé picada. Ratllem la pastanaga i el carbassó. Tallem el pebrot vermell a quadrats petits.
En la cassola on hem sofregit els caps de gamba, que te l’oli amb tot el gust de les gambes, hi posem la ceba picada, i a poc foc, l’anem coent. Quan ja la tenim que vol començar a daurar, és a dir, transparent, hi afegim el pebrot vermell i li anem donant voltes, a poc foc també. Quan comenci a estar tou, hi afegim la pastanaga i el carbassó i també els donem unes quantes voltes. No cal que quedi excessivament cuit. Hi posem un polsim de sal i un polsim de pebre negre.
És en aquest punt quan jo afegeixo l’arròs a les verdures i el vaig enrossint, fins que veig que canvia de color. L’arròs és semi transparent, i veureu que va quedant de color blanc opac fins i tot un pel torrat. Aleshores paro el foc i ho deixo. Fins aquí ho podeu deixar preparat unes hores abans de l’àpat. Quan els convidats arribin a casa es quan afegirem el brou i l’acabarem de fer.
Quan em va semblar que els convidats ja eren a punt d’arribar, vaig posar a escalfar el brou de peix, que ja havia colat, i el vaig dur a punt d’ebullició, vaig abaixar el foc i el vaig mantenir calent. Vaig escalfar el suquet que havia obtingut del cap de les gambes. Vaig posar a escalfar la cassola on hi tenia l’arròs amb les verdures i ho vaig anar remenant per què no s’enganxés. Quan ja va estar ben calent, hi vaig afegir el suc del cap de les gambes i un parell de cullerots del brou i amb una cullera de fusta ho vaig anar remenant. La idea és anar afegint brou a mida que l’arròs se l’embegui. Hi així vaig anar seguint fins
que l’arròs em va semblar que ja era gairebé cuit. No cal dir que hem de procurar no aixafar l’arròs, volem que quedin els grans ben sencers.

És molt important tastar les coses abans de donar el plat per acabat, no fos cas que després ens enduguéssim alguna sorpresa.

Mentre jo anava afegint brou a l’arròs, els meus convidats van arribar, vam fer una mica de xerradeta i els vaig fer seure a taula. Vaig tastar l’arròs i em va semblar que era “al dente”. Aleshores vaig agafar les gambes que tenia reservades a la nevera, les vaig salpebrar i les vaig posar sobre l’arròs de manera que fessin goig. Vaig tapar la cassola i vaig apagar el foc. I com? Si les gambes eren crues!!!! No passa res. Les gambes couen amb el vapor i quedem molt toves i molt bones.
Mentre fèiem una mica de pica-pica, l’arròs va quedar llest.
El resultat va ser excepcional. L’arròs va resultar molt gustós, per les verdures, pel suc del cap de les gambes i pel brou de peix. Les gambes eren tant suaus que es desfeien a la boca sense haver de mastegar. Els meus convidats no van voler marxar sense que els expliqués la recepta de pe a pa.

Potser us ha semblat que aquesta recepta és molt llarga, potser sí, però el resultat és molt bo i l’única estona que heu d’estar molt pendents de la cassola és al final, quan afegiu el brou. Em sembla que val molt la pena que ho proveu i ja m’ho direu!